Les ciutats i les entitats públiques, per la seva naturalesa, produeixen, mantenen i recopilen a diari un gran volum d’informació sobre tot el que succeeix en els àmbits de la seva competència: pagament d’impostos, certificats de matrimoni, denúncies de delictes, registres judicials, llicències de mascotes, propietats abandonades, consum d’aigua i energia…
Aquesta informació representa un enorme actiu tant pels governs com pels ciutadans que contribueixen a finançar-lo amb els seus impostos. L’era digital ha contribuit a una major eficiència i agilitat en l’accés dels ciutadans a aquesta informació, i també al seu manteniment en registres electrònics. Però la veritable transformació ha arribat amb les dades obertes.
Les dades obertes signifiquen transparència –els ciutadans poden accedir a les dades dels seus impostos, conèixer les actuacions de la seva ciutat…- i també innovació, permetent als desenvolupadors de programari transformar aquestes dades en aplicacions útils que converteixin els serveis de la ciutat en serveis accessibles en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
En aquest context neix el concepte de les Smart Cities, ciutats que utilitzen les TIC per aconseguir que les seves infraestructures i serveis siguin el més eficients i operatius possibles. Barcelona, Toronto, Berlin, Amsterdam… són algunes de les “ciutats intel·ligents” actuals, i ja han generat un seguit de bones pràctiques que poden servir a aquelles ciutats que tot just comencen el seu procés d’obertura i reutilització de dades.
En aquesta línia, l’Smart Cities Council ha publicat una Guia de Dades Obertes, un recull de lliçons apreses i millors pràctiques d’iniciatives de dades obertes a tot el món, amb l’objectiu d’ajudar als dirigents d’aquestes ciutats en el seu camí d’esdevenir una Smart City de referència.
Podeu accedir a la guia de l’Smart Cities Council en aquest enllaç: Smart Cities Open Data Guide
