- Administració oberta
- Congrés Govern Digital
CGD2025: els vuit eixos del programa que marquen la revolució dels Governs intel·ligents
El model català d’administració digital basat, en l’ús de serveis compartits, la col·laboració entre els diferents ens públics i l’acompanyament en la gestió del canvi, lidera la transformació digital dels ajuntaments de l’Estat. Així ho mostra un any més l’informe comparatiu sobre l’adopció de l’administració digital i el compliment de la Llei de Transparència basat en dades obertes que realitza anualment l’AOC.
Igual que l’any anterior, els ajuntaments de Catalunya han registrat el 2023 un ús dels serveis digitals que gairebé duplica el dels ajuntaments de la resta de l’Estat. El nivell d’ús dels serveis d’autenticació, respecte al valor òptim, arriba al 58% per als ajuntaments catalans, enfront del 31% de la mitjana estatal.
A més, tots els ajuntaments catalans, independentment de la seva mida, segueixen registrant almenys un tràmit digital, una fita que no es dona a la resta d’Espanya, especialment en municipis de menys de 500 habitants. Aquesta diferència es pot explicar per una oferta de serveis digitals més àmplia i adaptada a les necessitats dels usuaris, juntament amb una promoció activa dels serveis disponibles i la simplificació dels tràmits digitals, que els fa més accessibles i fàcils d’utilitzar.
En matèria de transparència, els ajuntaments de Catalunya continuen destacant respecte a la resta de l’Estat. La puntuació mitjana obtinguda pels ajuntaments catalans en l’avaluació realitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del segell Infoparticipa, és de 48 punts, en comparació amb els 24 punts de mitjana de la resta de l’Estat. La diferència, que era del 78% el 2022, ha crescut fins al 101%.
Això es deu en part al treball de la Xarxa de Governs Oberts, que ofereix assessorament, acompanyament, formació i bones pràctiques per ajudar els ajuntaments a implementar polítiques de transparència més sòlides. Malgrat aquests avanços, el repte de millorar els nivells de compliment continua sent una prioritat per als governs locals catalans.
El percentatge d’ajuntaments catalans que han utilitzat els serveis d’interoperabilitat ha augmentat lleugerament, passant del 38% el 2022 al 41% el 2023. Els ajuntaments de la resta de l’Estat també han millorat en aquest àmbit, amb u incrementant del 12% al 15%. Tot i això, el percentatge d’ús dels serveis d’interoperabilitat a Catalunya triplica el de la resta de l’Estat.
Pel que fa a l’ús efectiu, la diferència és encara més significativa, tot i que els valors segueixen sent molt baixos. A Catalunya el nivell d’ús respecte al valor òptim és del 16%, en comparació amb el 8% de la resta de l’Estat. Aquest major ús es tradueix en menys sol·licituds de documents a la ciutadania, evitant desplaçaments i una millor qualitat dels serveis.
Els nous indicadors d’aquest any mostren també el lideratge dels ajuntaments catalans en l’àmbit de la contractació electrònica. Un 94% de les licitacions a Catalunya es realitzen electrònicament, en comparació amb el 74% a la resta de l’Estat. A més, els ajuntaments catalans mostren un ús destacat del perfil del contractant: el 87% dels ajuntaments han utilitzat aquesta eina el 2023, mentre que a la resta d’Espanya, només el 55% ho ha fet.
Cal destacar que els ajuntaments catalans de més de 20.000 habitants han assolit gairebé el 100 de la contractació electrònica i ús del perfil de contractant. Els ajuntaments més petits també mostren nivells elevats però una mica més baixos. Aquestes xifres reforcen la consistència del model català en processos de contractació transparent i digital, tot i que serà important oferir més suport als ajuntaments petits per consolidar aquestes pràctiques i garantir l’adopció plena.
L’estudi es basa en la metodologia de l’Índex de Maduresa Digital de les Administracions locals i avalua el grau de transformació digital en tres àrees clau: els drets digitals de la ciutadania, l’activitat dels serveis d’administració electrònica i el nivell de transparència. En els dos primers àmbits, l’estudi utilitza les dades d’activitat dels serveis digitals de l’AOC i les dades publicades per la AGE, mentre que en l’àmbit de la transparència fa servir les dades del segell Infoparticipa.
Les fonts d’informació que hem emprat són les següents:
La metodologia del càlcul ha estat la següent:
Des de l’AOC ens agradaria poder ampliar aquests estudi a altres àmbits de l’administració digital però les dades obertes disponibles a l’AGE són limitades.
Nota: Agraïm a d’equip del Laboratori de Comunicació Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona l’accés a les dades obertes de l’estudi Infoparticipa a nivell estatal