- Administració oberta
Noves guies de recomanacions per millorar la implantació dels serveis AOC
La IX edició dels Reconeixements Administració Oberta als ajuntaments i consells comarcals que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha reconegut els ens capdavanters en transformació digital i govern obert. Enguany han estat guardonats amb un dels Reconeixements Administració Oberta 100 ens locals catalans repartits en set categories d’acord amb el nombre d’habitants dels municipis i la seva naturalesa.
Dels 100 ens guardonats, Manlleu és el municipi que ha obtingut la puntuació més alta seguit per Lleida i Reus.
Pel que fa a la classificació per categories, Lleida i Reus colideren la categoria de municipis de més de 50.000 habitants; Manlleu lidera en solitari la categoria de 20.001 a 50.000 habitants i Llinars del Vallès la dels municipis de 5.001 a 20.000 habitants. El Morell (1.001 a 5.000 habitants), Vilalba dels Arcs (501 a 1.000 habitants) i Caseres (menys de 500 habitants) encapçalen les seves respectives categories. Pel que fa als consells comarcals, el Consell Comarcal del Pallars Jussà (menys de 20.000 habitants), el Consell Comarcal del Berguedà (de 20.001 a 50.000 habitants) i el Consell Comarcal del Tarragonès (més de 50.000 habitants) lideren les seves respectives categories.
L’acte de lliurament dels guardons s’ha celebrat al Teatre Auditori de Salou i ha comptat amb la presència del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern de la Generalitat de Catalunya, Marc Realp, la presidenta de Localret i vicepresidenta de l’AOC, Pilar Díaz, l’alcalde de Salou, Pere Granados i el director gerent de l’AOC, Santi Gallardo.
La sessió s’ha pogut seguir en directe a través del canal de Youtube de l’AOC des d’on podeu recuperar el vídeo de l’acte.
Si voleu veure imatges de l’acte podeu accedir a les fotografies des del canal de Flickr de l’AOC.
Els ens guardonats tenen a la seva disposició els segells web en modalitat bàner per poder inserir-lo al web corporatiu.
1. Caseres
2. La Tallada d’Empordà
3. L’Argentera
Top10. Gaià
Top10. Borredà
Top10. Molló
Top10. El Molar
Top10. Bellmunt del Priorat
Top10. La Figuera
Top10. Santa Cecília de Voltregà
Top10. Tavèrnoles
Top10. Ulldemolins
Top10. Sant Martí d’Albars
1. Llinars del Vallès
2. Parets del Vallès
3. Montornés del Vallès
3. Arenys de Munt
3. Sant Sadurní d’Anoia
3. Torelló
Top10. Alella
Top10. Polinyà
Top10. Palau-solità i Plegamans
Top10. Sant Antoni de Vilamajor
Top10. Santa Margarida i els Monjos
Top10. Caldes de Montbui
Top10. Sant Fruitós de Bages
Top10. La Garriga
Top10. Cardedeu
Top10. Masquefa
Top10. Castellbisbal
Top10. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
1. Vilalba dels Arcs
2. Pont de Molins
2. Camarasa
3. Castellfollit de la Roca
3. Rodonyà
3. Llambilles
Top10. Sant Boi de Lluçanès
Top10. Vilabertran
Top10. Vilalba Saserra
Top10. Sant Jaume de Llierca
Top10. Benifallet
Top10. Rajadell
Top10. Massanes
Top10. Cornudella de Montsant
Top10. Ginestar
Top10. Aiguamúrcia
1. Manlleu
2. Vic
2. Sant Quirze del Vallès
2. Salou
2. Gavà
2. Sitges
3. Sant Feliu de Llobregat
3. Olesa de Montserrat
Top10. Santa Perpètua de Mogoda
Top10. Esparreguera
Top10. Castellar del Vallès
Top10. Palafrugell
Top10. El Masnou
Top10. Sant Feliu de Guíxols
Top10. Sant Vicenç dels Horts
1. El Morell
2. Palau-saverdera
3. Collbató
Top10. Olèrdola
Top10. Ascó
Top10. Sant Pere de Vilamajor
Top10. Hostalric
Top10. La Vall de Bianya
Top10. Sant Joan de les Abadesses
Top10. Subirats
Top10. L’Aldea
1. Lleida
1. Reus
2. Granollers
2. Terrassa
3. Mataró
3. L’Hospitalet de Llobregat
3. Castelldefels
Top10. Sant Cugat del Vallès
Top10. Girona
Top10. Prat del Llobregat
Top10. Vilanova i la Geltrú
Top10. Sant Boi de Llobregat
1. Pallars Jussà
2. Les Garrigues
2. Terra Alta
3. Priorat
3. Moianès
1. Berguedà
2. Baix Penedès
3. Baix Ebre
3. Garraf
1. Tarragonès
2. Gironès
2. Vallès Oriental
2. Alt Penedès
3. Maresme
3. Vallès Occidental
Aquests reconeixements es donen en base a l’Índex de Maduresa Digital (IMD) que elabora l’AOC i que es determina a partir de l’anàlisi d’uns indicadors objectius, les dades d’ús dels serveis AOC i de l’anàlisi dels webs de 947 ajuntaments i 42 consells comarcals.
D’aquesta manera les administracions locals tenen a la seva disposició informació rigorosa per conèixer el seu estat de situació, els seus punts forts i els àmbits de millora. També es poden fer comparacions amb altres administracions similars o bé amb les que lideren la transformació digital.
L’IMD és una iniciativa única i innovadora, tant a nivell estatal com internacional, que ens permet avaluar amb rigor el grau de maduresa de la transformació digital d’un ens públic. Els índexs que mesuren el desenvolupament del govern digital a nivell autonòmic o estatal no són apropiats per avaluar les dades a nivell local i, a més, es basen en enquestes o dades estadístiques, mentre que l’IMD utilitza dades obertes públiques i objectivables.