Darrerament, hem rebut consultes en referència a la posada en marxa del servei de la Bústia Ètica i sobre altres temes relacionats com els terminis, l’abast de la Directiva, els fons Next Generation… hem preparat aquesta publicació per aclarir els vostres dubtes.
Partim de dues motivacions principals per iniciar el projecte de desplegament de les bústies ètiques als ens públics: la Directiva de protecció de les persones alertadores i els plans de mesures antifrau per als fons europeus.
La Directiva (UE) 2019/1937, de protecció persones alertadores, es publicà al 2019. Aquesta iniciativa normativa europea estableix unes normes mínimes comunes per protegir les persones que denunciïn determinades infraccions del Dret de la Unió. En aquest sentit, va posar de manifest el paper clau que desenvolupen les persones alertadores per prevenir i descobrir infraccions, casos de frau i corrupció i altres conductes que lesionen greument l’interès públic.
La motivació de la Bústia Ètica en aquest sentit ve donada per a respondre a la necessitat d’implantar un canal de denúncies internes que protegeixi les persones alertadores.
L’aplicabilitat de la Directiva (UE) 2019/1937 de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, s’interpreta que és directa tot i ser possible un futura transposició que n’eximeixi aquells municipis de menys de 10.000 habitants.
Actualment, ens trobem davant de que la totalitat dels ens públics estan obligats a disposar d’aquest Canal a partir del dia de la seva entrada en vigor, 17 de Desembre de 2021.
Arribats a aquest punt, és oportú parar atenció a la generació de nous drets i, com a document de consulta, podeu revisar el Catàleg de drets de la persona alertadora que ha publicat la Red estatal de oficinas y agencias antifraude que teniu disponible al final de l’article.
Per últim, caldria entendre que la Bústia ètica és un recurs concret en matèria d’integritat pública. És en aquest sentit molt recomanable disposar, en el marc de la cultura de la integritat pública, d’un Pla d’Integritat Pública que reculli, entre altres accions, la disposició del canal intern.
Recordem, és un canal intern dissenyat per rebre denúncies presentades pels propis treballadors de l’ens local o bé per persones que s’hi relacionin en l’àmbit laboral, o per tercers vinculats contractualment amb l’ens local; amb l’objectiu de posar de manifest (alertar) sobre conductes comeses en el si del corresponent ens local.
Com a mínim, s’ha de possibilitat denunciar les infraccions a què es refereix la Directiva comeses en el si de l’ens local. Aquelles bústies de denúncia o canals que tinguin un àmbit d’aplicació diferent, si no reuneixen la totalitat dels requisits i garanties exigits per la Directiva, caldrà que ho indiquin de manera expressa i comprensible de manera que no puguin induir a confusió.
Però, en relació als fons Next Generation, no s’ha determinat la bústia ètica o el canal de denúncies intern com una condició “sine qua non” per tal de poder rebre les subvencions relatives als Fons Next Generation.
La única referència propera a la Bústia Ètica, és a l’Annex III.C (secció 2-b-i-A.) de l’ordre ministerial que transposa la Directiva relativa als fons, HFP/1030/2021, de 29 de Setembre, a partir de la que es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
S’interpreta que algunes mesures són obligatòries i altres recomanades (opcionals), com és el cas de la Bústia Ètica o canal de denúncies. Aquesta és la interpretació consensuada dins de la Xarxa de Governs Transparents.
Tot i que la regulació de l’ordre dels Fons Europeus no ho especifica, caldria que el canal d’alertes disposés de mecanismes avançats de xifrat, accés restringit, traçabilitat i confidencialitat. Per això cal fer una observació general de la necessitat de disposar de la Bústia Ètica i no concreta a cadascuna de les necessitats (Directiva i Fons UE).
Per disposar d’un canal d’alertes o denúncies en el seu Pla de Mesures Antifrau per acomplir els criteris opcionals, tenen de temps d’implantar-lo fins el moment de l’adjudicació de l’ajut.
En aquest sentit, és molt recomanable una visió àmplia del canal tenint en consideració el Pla antifrau i el Pla d’Integritat.
Al blog de l’AOC, podeu trobar la següent entrada que explica alguns recursos útils per elaborar i implantar els plans de mesures antifrau per als fons europeus: Recursos per a la implantació de plans de mesures antifrau per als fons europeus – Consorci AOC
Les dates previstes són: fase de pilotatge durant el primer quadrimestre del 2022 i pel segon quadrimestres es preveu realitzar el desplegament en massiu. A hores d’ara, hem iniciat la prova pilot del servei i hem tancat la llista d’entitats pilots per excés de candidatures.
El Consorci AOC té com a objectiu desplegar el servei durant el 2022 a la resta dels ens locals de Catalunya que ho sol·licitin.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha organitzat en col·laboració amb l’Oficina Antifrau de Catalunya una sessió online anomenada Els canals d’alerta i la protecció de les persones alertadores davant de nou marc normatiu (20282/2022-1).
La sessió adreçada al personal de l’administració local té com objectius:
Podeu consultar els continguts i fer les inscripcions a la pàgina web de la convocatòria.
Dins del Congrés de Govern Digita 2021, es va dur a terme la taula rodona “Plans d’integritat a l’administració local“, a càrrec de Lluís Corominas, director de la Fundació Transparència i Bon Govern Local i cap de l’Àrea de Continguts de l’ACM, i de Pilar de Diego, Cap de l’Oficina de la Secretaria General de la Universitat Pompeu Fabra.
