- Administració oberta
L’AOC participa en la cimera mundial de governs digitals al Canadà
Els dies 5 i 6 d’octubre de 2022 es va celebrar a Ottawa (Canadà) la Digital Government Summit, la cimera mundial de governs digitals, organitzada pel Global Government Forum, que va convidar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) a participar-hi. Aquesta trobada reuneix caps digitals nacionals i departamentals d’arreu del món per debatre sobre les oportunitats i els reptes de la transformació digital del sector públic. Sota la “Chatham House Rule“, l’esdeveniment va permetre als participants parlar obertament i honestament sobre els seus èxits, els reptes, els fracassos i el que han après al llarg del camí.
La directora gerent de l’AOC, Àstrid Desset, va presentar la feina que es fa a Catalunya en matèria d’interoperabilitat i identitat digital, a més de donar a conèixer els resultats de les proves d’identitat digital descentralitzada i interoperabilitat sobre blockchain, realitzades en l’entorn de proves de l’EBSI (European Blockchain Services Infrastructures) conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, dues universitats de Bèlgica, el municipi d’El Prat de Llobregat i l’AOC. Podeu trobar tota la informació relacionada i detallada a l’article publicat al nostre blog titulat “Identitat digital autogestionada sobre blockchain”.
Desset va detallar com s’han desenvolupat les proves per generar identitats descentralitzades que els ciutadans poden desar en les seves carteres digitals, dins de dispositius mòbils, i un cop són els propietaris de les seves dades, decideixen quina informació compartir i amb qui.
Per exemple, provar que tens més de 18 anys per accedir a un servei es podria fer sense ensenyar tota la resta la informació desada a la teva cartera, preservant així l’adreça o altres dades que no t’interessa mostrar. La mateixa identitat descentralitzada serveix a un estudiant belga per identificar-se davant de la seva universitat, obtenir el diploma de grau i desar-lo a la mateixa cartera digital, i després presentar-lo a la universitat catalana per anar a estudiar un màster.
Pel que fa a la prova d’interoperabilitat, s’ha aconseguit utilitzant la mateixa identitat descentralitzada desada a la cartera digital per identificar l’usuari i només amb el seu DNI o passaport, connectar al servei d’interoperabilitat de VIA OBERTA de l’AOC per consultar dades de padró de l’estudiant.
A banda de la identitat digital i la interoperabilitat com a tema central de la seva intervenció, Desset també va explicar els serveis comuns que l’AOC ofereix a totes les administracions catalanes i com s’han assolit els més de 2,6 milions d’identitats digitals a Catalunya per tramitar amb les administracions. La directora de l’AOC va destacar que van ser la primera administració en permetre la obtenció d’una identitat digital per videoidentificació, còmodament des de casa.
Ha explicat també com funciona el servei VALID, un sistema que permet a la ciutadania i al personal públic acreditar la seva identitat en portals de les administracions, amb plenes garanties i seguretat, així com signar formularis i documents.
Finalment, Desset ha esmentat alguns projectes de futur en els quals l’AOC i la Generalitat estan treballant per facilitar l’ús de la identitat digital a la ciutadania, unificant els diferents sistemes d’identitat que puguin tenir en una mateixa APP i que permetrà també la signatura qualificada al núvol.
Alguns dels participants van mostrar interès per la seguretat i per la localització de les dades en la infraestructura blockchain. Desset va afirmar que aquest és un sistema mot més segur que tenir identitats fragmentades i repartides en diferents administracions. Ha explicat també que al sistema de cadenes de blocs, les dades no estan a la xarxa, sinó que són atributs que estan a la cartera digital en el dispositiu de l’usuari i que aquest tria quan i amb qui utilitzar-les. El que està distribuït en el registre de cadenes de blocs és una seqüència que és el resultat de la funció criptogràfica que encripta la teva identitat (el conjunt de dades). Qualsevol canvi en les dades generarà un resultat criptogràfic diferent, essent impossible obtenir una mateixa combinació o seqüència si tant sols una coma varia. És, per tant, un nou sistema que ofereix màxima seguretat i privacitat.
Han preguntat també si era fàcil d’utilitzar i la directora ha explicat que és més complicat d’explicar com funciona que d’utilitzar. Per a l’usuari és molt fàcil; tens una aplicació que pots desbloquejar amb patrons biomètrics (empremtes dactilars, iris, cara) o els tradicionals PINS. De nou, cal remarcar que les dades biomètriques estan exclusivament en el dispositiu. Un cop oberta l’aplicació i autenticat l’usuari, aquest ja pot fer servir la seva identitat descentralitzada per identificar-se en portals d’administracions.
Pel que fa a experiències interessants d’altres governs del món, destaquen:
Identitat digital. La majoria de països assistents han implementat, o ho estan fent, sistemes de videoidentificació. Alguns han combinat el reconeixement facial amb la clau criptogràfica pública del ciutadà (el seu certificat) per oferir una versió de signatura electrònica al núvol. La majoria han implementat solucions que permeten el “Single Sign On”, és a dir, identificar-se una sola vegada i navegar entre portals d’administracions sense haver de repetir el procés.
Governança. Tenen les mateixes dificultats que nosaltres en no repetir esforços entre agències i departaments i no competir entre ells. Han millorat molt des que han creat espais regulars per compartir coneixement i experiències.
Estandardització de projectes. Algun país ha creat normativa sobre com s’han de dissenyar els projectes de transformació digital, des de quins perfils hi hauria d’haver, fins a les fases i la documentació que cal obtenir.
Plans de digitalització. Alguns països han creat una estratègia i full de ruta i necessiten fer molta formació als servidors públics.
El talent a les organitzacions públiques. Tenen les mateixes dificultats que a Catalunya. Manca de perfils especialitzats i tecnològics que coneguin el funcionament de les administracions i dificultat per competir en els salaris. S’ha comentat la necessitat de crear un “pool” de talent, combinant coneixements de tecnologia amb les habilitats personals conegudes com “soft skills”.
Infraestructures al núvol. Algunes lliçons apreses per altres governs: si no prepares molt bé la migració al núvol, tindràs problemes segur. La implementació real de la majoria de països s’està migrant al núvol híbrid.
Dades. És un factor crític per a tot govern i la base de qualsevol sistema. Cal saber on es troben les dades, qui les té, per a qui poden ser útils, com interoperem. Tots aquests aspectes avui dia són bàsics per a tot projecte en el si dels governs.
Els representants mundials que han assistit van destacar que “la transformació digital és un estat mental”, que “la disrupció sempre hi és” i que “la transformació és contínua”.
Informació d’interès: