La Comissió Executiva del Consorci AOC va aprovar el passat 20 d’octubre impulsar la iniciativa d’oferir un servei tecnològic comú de bústia ètica adreçat als ens locals. Des del Consorci AOC s’està treballant per poder començar a fer pilots durant el primer trimestre de 2022. Quan finalitzin els pilots es farà un desplegament a tots els ens locals que ho sol·licitin i tinguin un pla d’actuació d’integritat.
L’any 2019 es va publicar la Directiva (UE) 2019/1937 de protecció persones alertadores que estableix unes normes mínimes comunes per protegir les persones que denunciïn determinades infraccions del dret de la Unió. En aquest sentit, va posar de manifest el paper clau que desenvolupen les persones alertadores per prevenir i descobrir infraccions, casos de frau i corrupció i altres conductes que lesionen greument l’interès públic. Tot i que els Estats membres l’haurien de transposar com a molt tard el 17 de desembre de 2021, de moment, no es té coneixement que l’estat espanyol ho faci properament.
Aquesta iniciativa s’enmarca dins del pla d’actuació de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya i la Secretaria de Govern Obert de la Generalitat, per oferir solucions i serveis que facilitin a tots els ens locals l’impuls del govern obert i el bon govern.
A Catalunya ja tenim bons referents de governs que han implantat canals segurs de denúncia o alertes. A banda de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser el pioner, també tenim la Generalitat de Catalunya, l’Oficina Antifrau i els Ajuntaments de Lleida, Manresa, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.
Això ha estat possible gràcies a l’excel·lent feina realitzada els darrers anys per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb Xnet i la iniciativa GlobaLeaks que ens permet disposar ara d’una solució tecnològica completa, provada i segura en programari lliure. Des del Consorci AOC reutilizarem aquesta solució per posar-la a disposició en modalitat programari com a servei (SaaS) a tot el món local. D’aquesta forma els ens locals no s’hauran de preocupar dels aspectes tecnològics, de seguretat i de protecció d’aquesta solució. La bústia ètica s’integrarà dins del catàleg de tràmits de l’e-TRAM.
L’aplicació d’aquesta Directiva és complexa i molt sensible a nivell polític, organitzatiu i jurídic. Per aquest motiu, cal definir un model de governança entre tots els actors que elabori un full de ruta consensuat de com facilitem la seva implantació d’una forma eficient i sostenible al món local, en especial, a les administracions amb menys recursos i capacitats. Aquestes necessitaran de suport supramunicipal, guies, bones pràctiques i models de gestió i normatius. Des de la Xarxa de Governs Transparents, amb la implicació de la Secretaria de Govern Obert de la Generalitat i el suport de l’Oficina Antifrau de Catalunya s’està debatent com abordar aquest repte.
La Directiva està generant dubtes jurídics i incerteses en relació a la seva aplicació. El fet que no s’hagi aprovat una transposició no ha ajudat a aclarir-los. Algunes de les consultes plantejades són referents a si la directiva és d’aplicació directe o no, quins models compartits supramunicipals es podrien plantejar, l’abast dels ens locals obligats per la directiva o el registre d’entrada de les denúncies anònimes tenint en compte l’obligació de la Llei 39/2015 d’identificar les persones que presenten sol·licituds.
L’Oficina Antifrau de Catalunya va presentar el passat 21 d’octubre un document amb un conjunt de reflexions sobre les obligacions i la gestió del canal intern d’alertes als ens públics. Aquesta guia és molt didàctica i és un excel·lent document de punt de partida, tot i que no resolt tots els dubtes interpretatius de la Directiva abans esmentats.
Aquest document es va presentar durant la jornada “Implantació de canals de denúncia als ajuntaments” durant la qual els ajuntaments de Barcelona, Lleida, Sabadell, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, van explicar la seva experiència. El vídeo de la sessió està disponible a You Tube.
4) Exemples de bústies ètiques:
