La presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), Elisabet Samarra, ha lliurat al Síndic de Greuges la memòria anual d’activitats d’aquest òrgan de garantia de l’accés a la informació corresponent al 2016, en compliment d’allò que disposa l’article 44 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). El Síndic té la competència d’avaluar l’aplicació de l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 93.1, i és en el marc d’aquesta funció que la GAIP li ret comptes mitjançant la memòria.
La Memòria inclou el detall de l’activitat realitzada durant el 2016, els mitjans personals i materials amb què va estar dotada, els manuals procedimentals que la Comissió ha elaborat i les mètriques derivades de les reclamacions rebudes. També s’hi detalla la doctrina que la GAIP ha consolidat, en conèixer i resoldre sobre les reclamacions i consultes que li han estat presentades.
Contingut de la memòria
Durant l’any 2016 la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha experimentat un creixement exponencial de les reclamacions que s’han interposat davant de la Comissió. Així, front les 37 reclamacions que van ser presentades durant el segon semestre de l’any 2015, l’any 2016 s’han rebut 561 reclamacions. Tanmateix, hi ha un nombre significatiu de reclamacions que, malgrat ser interposades l’any 2016, han estat resoltes durant els primers mesos de l’any 2017. Exactament 369 reclamacions, de les 561 presentades, van ser resoltes durant l’any 2016 i la resta ho han estat durant els primers mesos de l’any 2017.
La reclamació ha servit per donar accés a informació que prèviament l’Administració no havia facilitat en un 73,2% dels casos, bé perquè la resolució de la GAIP és estimatòria totalment (26,06%) o parcialment (29,64%) del dret; o bé perquè les parts han assolit un acord mitjançant el procediment de mediació, en un 6,69%, o perquè durant la tramitació de la reclamació i arran de l’actuació de la GAIP l’administració ha lliurat la informació que es reclamava (un 10,57%)
En un 26,8% del total de procediments finalitzats, doncs, la interposició de la reclamació no ha permès accedir a la informació pública que es demanava, ja sigui per desistiment de l’acció de la persona reclamant (3,09%), o perquè s’ha inadmès a tràmit (17,01%), o perquè s’ha resolt en un sentit desestimatori de l’accés (un 6,70%)del total presentats.
La majoria de les reclamacions presentades l’any 2016 tenien com a subjecte passiu una administració local, o el seu sector (un 52%), seguits de la Generalitat de Catalunya amb un 39% i altres ens locals (diputacions, consells comarcals) amb un 7%.
Pel que fa al subjecte actiu, les reclamacions han estat presentades molt majoritàriament per persones físiques (59%) i destaca també l’ús de la via de al reclamació per part dels grups municipals a l’oposició en ajuntaments i diputacions (32%). Menys significativament durant el 2016 han fet valer el seu dret a informació pública davant la GAIP els sindicats (6%), fundacions i entitats (3%) i periodistes (1%). En aquests primers mesos de 2017, però, aquests darrers col·lectius estan sent més actius en l’ús d’aquest òrgan de garantia que és la GAIP.
Quant a la informació que amb més freqüència ha estat objecte de reclamació, cal destacar la relativa a la retribució de personal públic (30%) i la provisió de places públiques (17%), seguit de la informació relativa a la contractació pública (10%) i la relacionada amb expedients urbanístics (7%) i la gestió de recursos públics (7%). Seguidament, la informació sobre subvencions i els convenis. Evolutivament parlant, l’interès per conèixer les retribucions va minvant, mentre que creix en els darrers mesos la demanada d’informació relativa a la contractació pública.
La memòria conté un recull dels criteris doctrinals més rellevants establerts en les quasi 400 resolucions dictades i els Dictàmens que la GAIP ha emès arran de consultes de les administracions sobre l’aplicació de la normativa d’accés a informació pública.
