- Administració oberta
L’AOC participa en la cimera mundial de governs digitals al Canadà
A nivell normatiu, l’any 2009 va ser l’any del desenvolupament reglamentari de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Seguint aquesta tendència, a principis de gener del 2010 el Consell de Ministres va aprovar dos Reials decrets que desenvolupen parcialment la llei i que pretenen establir les bases comunes per a totes les administracions públiques quan s’apliquin els articles 41 i 42 de la llei i que en concret s’encaminen a garantir la interoperabilitat dels sistemes d’informació (i la no discriminació del ciutadà per raó de la seva elecció tecnològica), i la seguretat, normalització i conservació de la informació, respectivament.
Dit en altres paraules, aquests Reials decrets:
-
senten les bases per generar la interoperabilitat i la confiança en l’ús dels mitjans electrònics que permetin l’exercici de drets i el compliment de deures a través d’aquests mitjans.
-
estableixen els requisits mínims que cada Administració haurà d’aplicar per oferir al ciutadà un servei unificat. És a dir, un ciutadà podrà realitzar una gestió sense necessitat de conèixer l’administració competent.
L’ Reial decret 4/2010 (PDF;222KB) és el conjunt de criteris i recomanacions tecnològiques en matèria de conservació i normalització de la informació, així com dels formats i aplicacions que han de tenir en compte les administracions quan prenguin decisions que afectin a la interoperabilitat dels sistemes. Estableix les condiciones necessàries per assegurar un adequat nivell d’interacció tecnològica entre administracions.
A més, aborda qüestions essencials per a l’avenç de l’Administració electrònica com les dimensions de la interoperabilitat, las comunicacions interadministratives, la reutilització i transferència de la tecnologia, la interoperabilitat en la política de firma electrònica, la recuperació i conservació del documento electrònic i la pròpia actualització permanent de l’Esquema.
Per la seva banda, l’ Reial decret 3/2010, (PDF;479) fixa la política de seguretat en l’ús de mitjans electrònics. Estableix els principis bàsics i requisits mínims que permeten una protecció adequada de la informació a través de mesures per a garantir la seguretat dels sistemes, les dades, les comunicacions i els serveis electrònics.
També concedeix especial atenció a la protecció de la informació que es maneja i dels serveis que es presten, de forma proporcionada a través de la categorització dels sistemes d’informació, i a la seguretat de les comunicacions electròniques i a la necessitat d’efectuar auditories de seguretat periòdiques al menys cada dos anys. Per altra banda, defineix la metodologia per afrontar la resposta a incidents que afectin a la seguretat, i l’important paper que juga el Centre Criptològic Nacional, ja sigui com a redactor de guies de seguretat per a l’Administració, o com a protagonista principal en l’articulació de respostes davant incidents que afectin a la seguretat.