- Administració oberta
El diari El País fa balanç dels 10 anys de la Llei catalana de transparència destacant la tasca feta per l’AOC
El diari El País publica l’article “Ley catalana de transparencia: una década, dos velocidades”, amb la participació de diversos experts que destaquen la tasca duta a terme pel Consorci AOC. Fem un resum de l’article, afegint la visió de l’AOC d’aquesta etapa:
Canvi cultural
La Llei va suposar un punt d’inflexió en la cultura organitzacional dels servidors públics, posant èmfasi en la difusió de dades i la facilitació de l’accés ciutadà a la informació. Arran de les exigències de la Comissió Europea i la pressió ciutadana, es va regular per primera vegada el dret de la ciutadania a tenir accés a la informació d’interès públic en sintonia amb els estàndards internacionals.
Una dècada d’avenços
La llei compleix deu anys, amb un balanç generalment positiu.
- s’ha fet un enorme esforç d’obrir informació: totes les administracions catalanes disposen d’un portal de transparència i publiquen dades obertes dels principals àmbits de gestió pública.
- l’article diu que “Els experts coincideixen a lloar la feina feta per l’AOC per posar a l’abast de totes les entitats les eines per complir les exigències.”
- la Xarxa de Governs Oberts ha estat un excel·lent exemple de col·laboració entre la Generalitat, el món local i l’AOC. Gràcies a la seva feina, el grau de compliment de les administracions locals de Catalunya és el doble que a la resta d’Espanya.
- la GAIP – Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha funcionat molt bé com a mediador de conflictes àgil, eficient i sense cost, malgrat les limitacions.
Bretxa entre Administracions
La Llei exigeix els mateixos requisits a l’Ajuntament de Gisclareny amb 30 habitants que a Barcelona, i això no és viable, ni realista. Aquesta és una de les febleses de la Llei que provoca una enorme diferència en el seu compliment entre els municipis grans i petits.
Reptes pendents
Durant aquests 10 anys d’aplicació pràctica de la Llei hi ha molts aprenentatges que hem de tenir en compte. Alguns destacats són:
- cal rebaixar el nivell d’exigència a les entitats de mida petita o bé dotar de molts més recursos supramunicipals que els donin suport.
- cal un règim sancionador efectiu: en 10 anys no hi ha hagut cap sanció (o gairebé cap), malgrat els incompliments.
- cal enfortir la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública. Ha funcionat molt bé i podria fer més feina amb més recursos, més competències i més autonomia.
- cal reforçar la transparència de les activitats amb els grups d’interès que influencien les polítiques públiques.
- cal permetre les sol·licituds de dret d’accés anònimes
- cal potenciar l’obertura de dades rellevants, sobretot, en els àmbits que permeten avaluar la qualitat dels serveis públics.
- cal promoure la transparència per defecte, automatitzant la publicació d’informació en els portals de transparència a partir de l’obertura sistemàtica de les dades dels sistemes d’informació.
- i cal el desplegament dels processos de participació ciutadana a totes les administracions.
Més informació:
> Article de El País: https://elpais.com/espana/catalunya/2024-12-29/ley-catalana-de-transparencia-una-decada-dos-velocidades.html
> Jornada “10 anys de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”