- Administració oberta
- Govern obert
- Tramitació electrònica
El llenguatge planer i la comunicació clara als serveis digitals que ofereix l’AOC: els casos del portal de transparència i l’e-TRAM
Des de l’AOC publiquem la segona edició de l’informe comparatiu de la implantació i ús de l’administració digital i la llei de transparència als ajuntaments de Catalunya en comparació amb els de la resta de l’Estat, utilitzant les dades obertes que publica l’Administració General de l’Estat i l’AOC. Les conclusions de l’informe comparatiu posen de manifest que els ajuntaments de Catalunya lideren de manera destacada la digitalització a nivell estatal en tots els àmbits: major ús dels serveis d’administració electrònica, nombre més elevat de consultes d’interoperabilitat i millor compliment de la Llei de Transparència.
Aquestes dades reafirmen el model català d’administració digital liderat per l’AOC, que promou la utilització de serveis digitals compartits per resoldre les necessitats comunes a totes les administracions, reaprofitant esforços i generant estalvis significatius de més de 500M€ a l’any gràcies a l’economia d’escala. La clau del model català és la prestació de serveis de forma col·laborativa amb la Generalitat de Catalunya, les Diputacions, els consells comarcals i els principals ajuntaments, potenciant els serveis de gestió del canvi: acompanyament, suport i formació, i la publicació de guies i bones pràctiques per compartir el coneixement, com és el cas de l’observatori dels Digicanvis.
El nivell d’ús dels serveis d’administració digital per part de la ciutadania i empreses a Catalunya és el doble en comparació amb la resta de l’Estat. A Catalunya, el nivell d’ús per part de la ciutadania dels tràmits digitals (respecte al total electrònic i paper) és del 63%. A nivell estatal, el grau de digitalització és només del 30%. Aquesta diferència notable pot atribuir-se a diferents factors, com una major oferta de serveis digitals, una major promoció dels serveis implantats i també a tràmits més senzills i fàcils d’utilitzar.
Els ajuntaments de Catalunya també destaquen en el compliment de la transparència que avalua anualment la Universitat Autònoma de Barcelona amb el segell Infoparticipa. L’any 2022, el conjunt dels ajuntaments han assolit una mitjana de 51 punts sobre 100, mentre que els ajuntaments de la resta de l’Estat han obtingut només 29 punts de mitjana. La feina de la Xarxa de Governs Oberts d’assessorament, acompanyament, formació i publicació de recursos i bones pràctiques ha estat fonamental per assolir aquests resultats.
Si considerem el serveis d’interoperabilitat, tant la implantació com el nivell d’ús als ajuntaments de Catalunya superen àmpliament els dels ajuntaments de la resta d’Espanya. Pel que fa a la implantació, a Catalunya el 38% dels ajuntaments fan consultes d’interoperabilitat, mentre que a la resta d’Espanya, aquesta xifra és només del 12%. En relació amb el nivell d’ús, la diferència també és significativa, tot i que les xifres són molt baixes en ambdós casos. A Catalunya, el nivell d’ús respecte al que considerem un ús òptim és del 16%, i a la resta d’Espanya, del 8%.
Recordem les consultes d’interoperabilitat de dades i documents han de garantir el dret de la ciutadania a no aportar dades en poder de l’Administració.
Molta feina pendent a interoperabilitat i transparència
Malgrat que els indicadors comparatius són molt positius, cal analitzar el valor absolut respecte a l’objectiu màxim del 100% en cadascuna de les dimensions analitzades, i aquí tenim indicadors positius i altres on hi ha molt marge de millora.
En positiu, cal destacar que la ciutadania, les empreses i les associacions tramiten a Catalunya en digital amb els ajuntaments: el nivell d’ús dels serveis d’administració digital és del 63%. Aquest és un molt bon indicador que mostra que estem en graus de digitalització superiors a sectors privats avançats digitalment com és la banca. També cal destacar que els ajuntaments es relacionen amb altres administracions gairebé només per mitjans electrònics, generant grans eficiències de temps i estalvis.
Ara bé, en l’àmbit del compliment de la Llei de Transparència els resultats són modestos. Segons Infoparticipa, el compliment és només d’un 51% de mitjana. Aquesta dada empitjora substancialment pels ajuntaments petits. Els menors de 1.000 habitants (que són més de la meitat dels ajuntaments) tenen un nivell de compliment d’aproximadament un 20%. El grau de transparència és més una qüestió organitzativa i de gestió del canvi que no pas tecnològica, i fa falta un esforç significatiu per avançar.
Després de set anys des de l’aprovació de la Llei, aquestes dades posen de manifest la manca de recursos humans que tenen aquestes entitats per complir amb totes les obligacions legals i que cal un replantejament estratègic. S’està treballant per incrementar l’automatització dels ítems del portal de Transparència, però és un procés complicat tecnològicament que implica adaptacions de programari i integracions amb empreses proveïdores de gestors d’expedients i les diputacions. Ara mateix, sembla poc realista assolir el compliment efectiu de la Llei si no hi ha molt més suport supramunicipal o bé es rebaixen les exigències als ens amb menys recursos.
Les dades de l’ús dels serveis d’interoperabilitat tampoc són positives. Només el 38% dels ajuntaments de Catalunya fan ús del servei de Via Oberta per la complexitat jurídico-organitzativa que, de nou, es fa molt feixuga pels ens petits i que està condicionada pel model jurídic que ha definit l’Administració General de l’Estat. Aquesta complexitat s’incrementa quan la majoria d’ajuntaments no disposen de gestors d’expedients electrònics integrats de forma efectiva amb Via Oberta i, a més, no automatitzen tot el procés de verficació, el que suposa feines administratives addicionals. Des de l’AOC estem impulsant diverses accions per millorar aquestes dades:
L’estudi es basa en la metodologia de l’Índex de Maduresa Digital de les Administracions locals i avalua el grau de transformació digital en tres àrees clau: els drets digitals de la ciutadania, l’activitat dels serveis d’administració electrònica i el nivell de transparència. En els dos primers àmbits, l’estudi utilitza les dades d’activitat dels serveis digitals de l’AOC i les dades publicades per la AGE, mentre que en l’àmbit de la transparència fa servir les dades del segell Infoparticipa.
Les fonts d’informació que hem emprat són les següents:
La metodologia del càlcul ha estat la següent:
Des de l’AOC ens agradaria poder ampliar aquests estudi a altres àmbits de l’administració digital però les dades obertes disponibles a l’AGE són limitades.
Nota: Agraïm a d’equip del Laboratori de Comunicació Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona l’accés a les dades obertes de l’estudi Infoparticipa a nivell estatal.