L’adaptació integral del marc legal en matèria de protecció de les persones alertadores (que hauria de comportar reformes legislatives en l’ordre penal, processal i laboral, entre d’altres, a més de lleis ad hoc) esdevé central. Cal, però, que les reformes normatives s’acompanyin d’accions orientades a un canvi més profund i durador, cultural i de mentalitat, que elimini les percepcions negatives que encara s’arrosseguen i proporcioni confiança a l’alertador/a potencial.

Per altra banda, un bon sistema d’alerta no s’esgota amb la implantació d’un canal de denúncia i l’aprovació d’un protocol de protecció. Cal no menystenir la importància d’altres elements estructurals sobre els quals caldrà actuar, en la mesura que condicionen el potencial alertador/a. Amb una bona política de transparència o de gestió dels recursos humans, per exemple, es poden remoure obstacles que fan enrere la persona denunciant pel fet de trobar-se en una posició de feblesa o incertesa. Per contra, hi ha aspectes organitzatius que afavoreixen el silenci i les complicitats.

Cal, així mateix, una reflexió general per transformar la mirada col·lectiva i concebre l’alerta com un acte cívic i de responsabilitat, no com una deslleialtat o una traïció.

Objectius:

• Discernir, conceptualment, què comporta disposar de canals de denúncia, bústies ètiques i la funció d’assessorament legal.
• Aportar una anàlisi aplicada de la normativa europea i la seva transposició, amb atenció a aspectes complexos com ara la convivència entre els canals de denúncia, les bústies ètiques i la funció d’assessorament jurídic.
• Identificar els principals reptes per a la gestió dels canals d’alerta/denúncia i establir els criteris per a fer-ho eficaçment.
• Reflexionar sobre les diferents mesures per protegir de manera integral les persones alertadores d’acord amb la normativa vigent.

Data: 13 de març de 2023

Horari: de 9:30 a 11:30

Lloc: en línia via ZOOM

Inscripcions: cal emplenar el formulari d’inscripció