- Administració oberta
Sant Quirze del Vallès permet les consultes en línia de les meses electorals: DigiCanvis
La directora gerent de l’AOC, Àstrid Desset, va assistir a la cimera de UserCentriCities, organitzada per #TheLisbonCouncil i la Generalitat de Catalunya, que es va celebrar al Districte Administratiu, en el marc de la Smart City Expo.
La Generalitat de Catalunya forma part d’aquest consorci, juntament amb altres 27 membres, que representen ciutats i regions europees i que té per objectiu la creació d’una xarxa per compartir i generar recursos entre administracions per prestar serveis digitals centrats en les persones.
Les autoritats locals tenen un paper fonamental en la prestació de serveis digitals perquè és l’administració més propera a la ciutadania. L’objectiu de la jornada era compartir com diferents ciutats i regions avancen en detectar què necessita la ciutadania i com l’administració pot respondre a aquestes necessitats, tenint en compte els reptes actuals com la pandèmia, la crisi energètica i la guerra entre Rússia i Ucraïna.
A la sessió van participar la directora general d’Administració Digital de la Generalitat de Catalunya, Núria Espuny, el tinent d’alcalde i responsable de transformació digital de l’Ajuntament de Kíiv, Petro Olenych, el director de sistemes de la informació (CIO) de la capital d’Ucraïna, Oleg Polovynko, i el responsable de dades de l’Ajuntament de Hèlsinki, Tomas Lehtinen.
Núria Espuny va destacar la importància de les dades en la era digital i que són la matèria primera dels serveis proactius personalitzats centrats en les persones. Podeu recuperar la seva intervenció a la cimera UserCentriCities.
Petro Olenych va mostrar com l’app de la ciutat de Kyiv s’ha convertit en un mitjà per salvar vides, amb informació sobre atacs, bombes, consells de supervivència, a més dels típics serveis digitals que ofereix com a ciutat.
El director del consorci The Lisbon Council, David Osimo, va apuntar els reptes que compartim les ciutats i regions pels anys vinents:
- Construir serveis digitals proactius ha de ser una prioritat, fent realitat la declaració de Berlín de lliurar serveis centrats en les persones.
- Fer que les ajudes a persones vulnerables siguin automàtiques al 2030.
- Cal assegurar que la legislació europea, nacional i regional no només estigui preparada per l’escenari digital sinó per als serveis proactius.
- Clarificar que el GDPR (reglament de protecció de dades) sí que permet serveis públics proactius.
- Proveir suport per a la millora de la qualitat de les dades
- Enfortir el marc europeu d’interoperabilitat vinculat a la identitat descentralitzada (identificadors únics persistents), així com la revisió de l’eIDAS
- Engegar proves pilot basades en dades per resoldre reptes socials
- Mesurar proactivament la maduresa digital (benchmarking europeu)
De la seva banda, Tomas Lehtinen, va remarcar la importància de continuar avançant amb l’obertura de dades, la gestió del coneixement i tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial o els xatbots.